Un toc de qualitat

El següent text és un "parenostre" que el gran Xavier Miró va crear per a la cerimònia de bateig de Jaume Soteras i Contijoch. Eurekia va tenir el plaer d'implicar en el desenvolupament de l'acte a grans personalitats utilitzant tot tipus de subterfugis i amenaces vils com dir que a qui no participés no se li donaria de dinar. Com podreu comprovar a continuació, el senyor Miró va poder gaudir amb justícia del seu àpat.

EL PARENOSTRE

Parenostre que esteu en el cel i heu de ser a la terra,
que si no sou als cors, als caps i als peus i a la panxa de tots no sou enlloc.

Parenostre que esteu aquí i ara a cada instant,
Que si no sou mare i fill i amic nostre i vostre i d’ells no sou ningú.

Pare nostre de la creu, de l’estrella, de la mitja lluna, del tercer ull i del sol naixent,
Feu que siguem una mica menys barberencs, menys catalans, menys espanyols, menys europeus,
Feu que siguem una mica més swahilis, coreans, iraquians i paraguaios.

Parenostre del pardal, del pedrís i de la ginesta,
Feu que com a mínim el tabaco, el cognac i el Frenadol ens facin tanta por com la marihuana
I feu, sobretot, que mirem més el sol com surt, l’aigua com corre, el gos com parla i l’arbre com calla.
I doneu-nos en el dia d’avui el vent a la cara, la llum a les mans i les estrelles al cor.

Parenostre de l’esperit en pau, el sexe al llit, l’amor al cor i el plat a taula,
Feu que de les pedres en fem els pans justos,
Que ja n’hi ha prou d’afartar-nos sempre els mateixos.
Feu si es necessari que siguem una mica més pobres i humils.

Parenostre dels botiflers, els desertors, els refugiats, els exiliats, els morts i els familiars dels morts,
Feu que la guerra sigui un joc tan popular com el futbol
On formin l’onze inicial els reis, els caps d’estat, els Papes i els consells d’administració
I deixeu que els ciutadans s’ho mirin de lluny, us ho prometem, com a bons germans.

Parenostre del nou mon,
Feu que el Pare de l’esglèsia es llegeixi els evangelis algun dia.
Feu-nos lliures d’aquells que inventen inferns pels perdedors i paradissos pels guanyadors
I feu-nos sentir dèbils o sentir forts tant com ens falti o en sobri la debilitat o la fortalesa.
Parenostre del nou món
Feu-nos entendre d’una vegada que la millor condemna és la d’un mateix
I el millor perdó aquell que es regala cadascú

Feu que no us passem tants comptes,
Que no us culpem tant a vós i als altres de tot el que ens passa,
Feu que no cridem tant perque al veí ja li han arreglat la vorera
I feu-nos entendre més sovint que el nostre problema és que el vei és millor que nosaltres

Parenostre de la vida i de la mort
Feu-nos recordar allò que sabiem d’antic i que pretenem ignorar massa,
Que no hi ha mal que per be no vingui,
Que la vida s’ha de viure cada instant,
Que si li tenim por a la mort li tindrem por a la vida,
Perque morir no és lleig com no és lleig viure
I perquè més lleig és educar als fills i els veïns en la por
Que avui la Creu de Crist té molts noms de malaltia o desamor
Feu-nos, nets de cor, plorar pels malalts
I, després, riure amb esperança i amb alegria

Pels segles dels segles, amén.